ABP un model d'aprenentatge que ens apropa a una realitat complexa


En els darrers anys, hem pogut veure com sorgeixen al voltant del mon educatiu diverses experiències metodològiques que d’alguna forma intenten trencar amb un sistema tradicional de transmissió-adquisició de coneixement. 


Totes aquestes metodologies, més enllà de voler donar respostes creatives a la formació, intenten trencar l’esquema habitual que ha imperat en el model educatiu, basat en la memorització de coneixements. 

 I és que si fem un exercici de abstracció, i viatgem per un moment al mercat de treball, en la majoria de professions que requereixen estudis universitaris, els perfils més buscats no són d’aquelles persones que poden demostrar ser grans coneixedors de les seves matèries de referència, si no aquelles més preparades per afrontar els reptes diaris de la companyia. 

Un amic meu, advocat i propietari d’un petit despatx a Barcelona, em comentava fa uns mesos, que quan contracten un nou junior (advocat amb poca experiència) no estan massa interessats en els seus coneixements legals (se suposa que els té), si no que valoren la seva capacitat de gestió, per a la pressa de decisions, treball sota pressió, esperit comercial. En definitiva una sèrie de qualitats que tenen molt a veure amb el tema que vull parlar. L’aprenentatge basat en problemes.

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), com expliquen Vizcarro i Juarez[1],  tracta de recollir aquestes necessitats i proposa com objectius d’aprenentatge, no només l’adquisició de coneixements, sinó la seva incorporació a competències complexes que permetin una actuació personal, ciutadana i professional ben fonamentada. 

Des del meu punt de vista, el sistema PBL (problem based learning) o ABP “Aprenentatge basat en problemes” posa en el centre del context educatiu l’aprenentatge de l’alumne, prioritzant l’autonomia dels alumnes, o com exposen els autors de l’article The main course, not dessert[2], potenciant aspectes relacionats amb la comunicació, la col·laboració, la resolució de problemes, i les habilitats tecnològiques.

De Miguel (2005) exposa que l’ABP permet a l’alumnat, desenvolupar i treballar diverses competències:

-       Resolució de problemes

-       Pressa de decisions

-       Treball en equip

-       Habilitats de comunicació (argumentació i presentació de la informació

-       Desenvolupament d’actituds i valors (precisió, revisió, tolerància, etc)

A més a més, Engel y Woods (1997), que es citat a Prieto (2006) amplia les anteriorment aportades per De Miguel:

-       Identificació de problemes rellevants del context professional

-       Consciència del propi aprenentatge

-       Planificació de les estratègies que s’utilitzaran per aprendre

-       Pensament crític

-       Aprenentatge autodirigit

-       Habilitats d’avaluació i autoavaluació

-       Aprenentatge permanent

El sistema ABP, tal i com expliquen Valero-García i García Zubía, no és una metodologia fàcil d’aplicar. Però ho és menys quan ens ho mirem amb el prisma tradicional de l’ensenyament. 
Som conscients que es necessari fer canvis en l’estructura del sistema educatiu, però des del meu punt de vista, el més important és que s’han de fer canvis en els rols i la forma en la que les professores, i professors gestionen el grup classe. I és evident que això pot generar resistències en la comunitat educativa, que hem d’estar disposats i disposades a fer-les desaparèixer, si volem que els nostres joves puguin assumir els reptes globals que els esperen.

 

[1] Vizcarro, C. i Juarez, E. ¿Qué es y cómo funciona el aprendizaje basado en problemas? Universidad Autónoma de Madrid

[2] Larmer, J. i Mergendoller, J.R. (2010) The main course, not dessert. Buck Institute for Education



Font imatge: http://totalmasteryofsuccess.com/effective-fast-learning/


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reflexions sobre el portafolis

Imatge
He de reconèixer que fins fa ben poc identificava el concepte de portfoli, des d'un punt de vista comercial o d'instrument de màrqueting. És evident que el bagatge professional o acadèmica d'una persona fa que els conceptes tinguin un valor o significat relacionat amb allò que es coneix o amb allò amb el que s'ha viscut. I en essencia per a mi el significat del concepte portfoli estava molt identificat a aquesta vessant comercial. En definitiva, un espai en suport digital o en suport paper en el que donem a conèixer els nostres treballs a futurs clients, empreses o organitzacions, amb l'objectiu que contractin els nostres serveis. Però és en l'àmbit educatiu on des del meu punt de vista, el portfoli es dota d'un significat que va més enllà de ser un simple aparador, o com diu Esteve (1),   quan es refereix al portafoli acreditatiu, que va més enllà dels treballs realitzats o competències assolides durant un període de temps. La Llei 12/2009, d'Educació, ...
Més informació

Transicions professionals

Imatge
  Quan ens plantegem una transició professional, és habitual que apareixen les pors al que tenim. Alguns en diuen sortir de la zona de confort. Tot i que depèn del moment vital, i de la teva estructura familiar, aquesta decisió és de tot, menys fàcil o còmoda. Una transició és complicada, facis quan la facis. Però més enllà dels 50, és una decisió que has de meditar molt i molt bé. Són en Miquel, tinc 53 anys, i desprès de 25 anys de dedicació a la seguretat pública, fa un any que vaig prendre la decisió de fer un canvi radical a nivell professional. Formar-me per dedicar-me a la docència. Algunes de les preguntes que em vaig fer en aquest moment: - Que implica per la meva família? - És tard per fer un canvi professional? - Quin és l'objectiu principal de la dedicació professional? - Tinc possibilitat de revertir la decisió final? Aquestes i altres preguntes, amb múltiples respostes són algunes de les que haureu de respondre. En quant a les meves respostes, ja us podeu imaginar com...
Més informació

Avaluem l'avaluació

Imatge
La importància cabdal d’un portafolis és des del meu punt de vista, la potencia que té per fer una crida a la reflexió sobre el procés d’aprenentatge. I és des d’aquest procés de reflexió sobre els continguts i activitats que he realitzat aquests mesos que un pren consciència del que ha aprés. He de dir que per aquells que no hem utilitzat mai aquest instrument, inicialment costa. No és gens fàcil reflexionar sobre els aprenentatges que hem assolit, més enllà del model tradicional de estudiar-avaluar en el que l’alumne posa en pràctica els coneixements assolits amb una prova final. Des del meu punt de vista, el portafolis no només m’ha ajudat i m’està ajudant, a prendre consciència dels aprenentatges assolits, sinó a prendre consciència del meu estil d’aprenentatge, i sobre tot dels meus punts forts i punts febles.  En aquest sentit cal recordar les finalitats de l’avaluació , que sovint se’n barregen [1] . L'avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir per identi...
Més informació